El pròxim dimecres 1 de desembre, a les 19.00 hores, s'inaugurarà l'exposició La Segona República a Formentera al Centre Antoni Tur 'Gabrielet'. Aquesta mostra es complementa amb les actes que també es portaran a terme els dies 9 i 10 de desembre a la Sala d'Exposicions "Ajuntament Vell". A més, la inauguració de la mostra, el pròxim dia 1, comptarà amb la participació d'Aires Formenterencs. La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que aquest projecte "va néixer amb la voluntat de fer un exercici de memòria històrica i reivindicar els seus valors a l'illa". A més, ha afegit, "Formentera mereixia una mostra com aquesta amb material, testimonis i fins i tot cançons que ens recorden i visibilitzen una part essencial de la història de la nostra illa". La consellera també ha agraït "la implicació i l'enfeinada de recerca de totes les persones que han fet possible aquest projecte en el qual han estat treballant des de fa mesos". La mostra ha estat comissariada per Manolo Oya i per dur a terme aquesta iniciativa es va constituir un equip d'assessorament històric. Així, aquest equip va iniciar feines de recerca amb una doble intenció: aconseguir material de cara a l'exposició i fer arribar documentació a l'Arxiu Històric i a l'Arxiu d'Imatge i So de Formentera. Han format part d'aquest equip d'assessorament: Santiago Colomar, Artur Parron, Carmelo Convalia, Toni Ferrer i Adrià Tur Homar, i han col·laborat en les feines de recerca Raquel Gonzàlez i Alfredo Montero. L'exposició del Centre Antoni Tur 'Gabrielet' mostrarà material gràfic i documentació sobre la II República i romandrà oberta fins al 15 de gener de 2022 en horari de dimarts a dissabte, de 10 a 13 hores, i dijous, divendres i dissabtes, de 18 a 20 hores. La sala estarà tancada els diumenges i dilluns. Els dies 9 i 10 de desembre s'han programat una sèrie de projeccions i xerrades a la Sala d'Exposicions "Ajuntament Vell" amb la següent programació: El dia 9, a partir de les 18.30 hores, es faran dues projeccions, on es presentaran dos talls de les gravacions que es varen realitzar durant la feina de recerca, i que han aportat un material molt valuós: el testimoni sobre la biblioteca de Joan Colomar Torres, Joan Peret, a càrrec de Sonya Torres Planells, i les dues primeres cobles de la cançó sobre la Segona República recitades per Josep Escandell Ferrer, Pep d'en Jaume des Camp, que diverses fonts atribueixen a Bartomeu Castelló Mayans, Xomeu des Cafè. Posteriorment, a les 19.30 hores, Santiago Colomar parlarà sobre el pla d'urbanització de la Savina, Plànol d'en Cinnamond, i la seua vinculació amb els inicis del turisme a Formentera. El dia 10 de desembre, hi ha programades dues xerrades a partir de les 18.30 hores. A la primera, Isidor Torres reivindicarà la importància de la figura del mestre Lluís Andreu per a l'illa de Formentera; i Adrià Tur Homar ho farà sobre els orígens i la rellevància del pensament llibertari a Formentera i els moviments sindicals. La consellera i el comissari de la mostra han volgut agrair també la col·laboració i les aportacions de la família de Vicent Serra Mayans, de la família de Josep Ferrer Tur, Pep Andreuet, i de la família de Bartomeu Castelló Mayans, Xomeu des Cafè.

El Festival Internacional d'Art Sostenible de Catalunya Drap-Art'21 compleix enguany el seu 25è aniversari i una de les seves exposicions comissariades està dedicada a 8 artistes de les Illes Balears que treballen amb materials reciclats i fan servir l'art com a una eina de sensibilització ambiental. Anna Ametller, Sol Courreges Boné, Teresa Matilla i Jorge Traverso han estat els artistes escollits per a representar a Formentera, als que s'afegeixen Enric Servera de Menorca i Laura Marte i Marcos Vidal de Mallorca. El projecte rep el suport de la Fundació Baleària i es vol estendre en el temps, amb una exposició itinerant prevista per al 2022, acompanyada d'una campanya de turisme sostenible. Tanja Grass, fundadora i presidenta de Drap-Art va arribar a Formentera amb els seus pares a l'edat de 2 anys en 1965, i ara viu a cavall entre Formentera i Barcelona, i ha vist la transformació de l'illa d'un paradís verge a un ecosistema fràgil castigat per la sobreexplotació turística i, a més de dedicar-se des de fa 25 anys a donar veu, any rere any a artistes que utilitzen l'art a favor de la transformació social i la sensibilització mediambiental com a presidenta de Drap-*Art, participa en l'actual activisme per a conservar la naturalesa per part de la societat civil de Formentera. De fet, les illes Balears, per la seva naturalesa privilegiada i la mar omnipresent, d'una banda, i la problemàtica del turisme de masses per un altre, són llocs idonis per a fer projectes pilot enfocats a produir el canvi cap a una societat més sostenible, en la qual es trobi l'equilibri entre l'activitat econòmica necessària per a poder viure amb la conservació del medi ambient.

En el segle XVIII, Formentera va arribar a comptar amb fins a 7 molins fariners que van venir a substituir als anomenats "molins de sang" que empraven la força d'un animal per a accionar el queixal, però que eren molt més petits i menys productius. El molí d'en Teuet i el molí de ses Roques en Sant Ferran, el molí d'en Mateu i el d'en Jeroni a Sant Francesc, el ja desaparegut molí d'en Simon en és Cap i el Moli Vell i el molí d'en Botigues a la Mola van ser essencials per a la subsistència d'una comunitat rural, que els feia servir per a convertir en aliment el fruit de la terra. Tots els molins són de propietat privada i alguns formen part d'un habitatge i tenen un estat de conservació òptim. En el cas del Molí Vell de la Mola, fa alguns anys va ser adquirit per la Fundació Illes Balears i recuperat de tal manera que podria moldre blat demà mateix. Un conveni de la Fundació amb el Consell, permet a la institució, obrir-lo al públic com a atractiu turístic a canvi de la seva conservació. En el cas del Molí d'en Botigues l'estat és d'una preocupant degradació que fa témer la seva ensulsiada. El manteniment de la construcció correspon a la propietat i per aquest motiu, la conselleria de patrimoni es va posar en contacte amb la família, per a comunicar-los el seu desig de protegir el bé amb la catalogació de BIC en la categoria de monument. La institució ha convidat als propietaris a actuar per a la recuperació de la instal·lació, aprofitant les subvencions disponibles per a la conservació del patrimoni històric. La consellera de patrimoni, Raquel Guasch explica que "No es tracta de fer una actuació com la del Molí Vell de la Mola, ja que amb aquesta recuperació ja podem saber com van ser els molins de l'illa. Però si anar fent les intervencions necessàries per a no deixar perdre part de la nostra història". Incertesa entre els veïns La declaració de Bé d'Interès Cultural de l'edifici moliner, va acompanyada de la delimitació d'un perímetre de protecció que inclou els terrenys dels veïns des dels quals es pot veure el molí. Això va generar dubtes en els propietaris de com podria afectar en el cas de futures construccions o ampliacions de les seves propietats, per la qual cosa van demanar una reunió amb la institució per a aclarir dubtes. Aquesta reunió ha tengut lloc aquest matí a la Casa del Poble de la Mola, entre una quinzena de veïns, la consellera de Patrimoni i dos tècnics del departament. El tècnic de patrimoni, Jaume Escandell, ha volgut aclarir que: "Estar en el perímetre de protecció del molí no resta cap dret urbanístic als propietaris, que es continuen regint per les normes del PTI. L'única cosa que suposa és que abans d'iniciar una construcció o ampliació haurà de comptar amb un informe de patrimoni per a evitar al màxim, qualsevol afecció sobre la visual amb el molí". Escandell va posar un exemple molt gràfic: "Si un propietari vol fer una plantació d'arbres fruiters en l'entorn protegit, no tindrà cap problema, però si el que vol és plantar xiprers que arriben a tenir altures considerables que podrien afectar la visual del molí, hauríem de considerar-lo".

20 anys després de la seva primera edició, l'Obra Cultural Balear de Formentera recupera la revista MIRANDA, dedicada a la llengua, la història, la cultura popular i el model turístic de l'illa amb articles d'historiadors, científics i tècnics molt interessant. La revista serà presentada aquest dijous al Centre Antoni Tur "Gabrielet" però ja es pot trobar a les llibreries. Miranda 2021 està dedicada a Vicent Serra Ferrer "Blai" que ens va deixar l'any passat i que l'any 1977 fou un dels fundadors i president de l'Obra Cultural Balear de Formentera, el seu bon amic, Andreu Ferrer "Morna" és un dels participants a la revista amb un article dedicat a la seva memòria, però n'hi ha molt més com els dels historiadors Santi Colomar i Artur Parrón, el de l'exalcalde, Isidor Torres parlant de la lluita ciutadana de les entitats cíviques o el del secretari del Consell, Àngel Custodio Navarro, sobre l'encaix de Formentera en la futura llei de consells insulars.

També es parla de la llengua a Formentera amb Ivan Solivellas i de temes més miscel·lanis com el flaó a càrrec de Maria Ferrer Ferrer o de la feina de teixidor al segle XIX amb un treball de Jaume Escandell Guasch.

També s'analitza el paper de la dona en la societat de Formentera el segle passat amb un article de na Raquel González i el model turístic de Balears amb Juan Rodríguez Ferrer entre d'altres.