Un estudi dut a terme per Alejandro Gómez-Gonçalves, de la Universitat de Salamanca, juntament amb David Font, Bartomeu Sastre i Jaume Binimelis, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) obri els coneixements geogràfics dels estudiants d'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a les Balears revela una dada preocupant: el 82% dels alumnes enquestats no va saber situar Formentera en un mapa. Només el 18% va aconseguir identificar correctament la nostra illa.
La recerca, titulada Quina geografia d'Espanya coneixen els alumnes d'Educació Secundària Obligatòria?, va comptar amb la participació de 275 estudiants de tercer d'ESO de vuit centres educatius de les Balears, amb una edat mitjana de 15,2 anys.
Encara que la majoria dels enquestats sabia que Formentera forma part de l'arxipèlag balear, pocs van poder assenyalar-la amb precisió.
Els resultats són demolidors: el percentatge de respostes correctes en la part teòrica va ser del 37,9%, mentre que en la prova de localització va caure fins al 26,2%.
Un exemple significatiu és la pregunta A quina illa habitada de les Balears només es pot accedir amb vaixell? Només un 21,1% dels alumnes va respondre correctament: Formentera.
Els autors de l'informe adverteixen que els coneixements geogràfics entre els estudiants de secundària són limitats, malgrat la gran quantitat de recursos digitals disponibles en l'actualitat. A més, recorden que estudis previs ja havien detectat mancances similars en alumnes universitaris del grau d'Educació Primària.
Segons els investigadors, aquesta falta de coneixements podria estar relacionada amb l'escàs pes de la geografia en els plans d'estudi de l'educació obligatòria. L'actual llei educativa no estableix competències específiques ni criteris d'avaluació que fomentin l'aprenentatge de tècniques i mètodes per a la representació del territori, la qual cosa podria explicar aquests baixos nivells d'encert.

El Club de Pescadors de s'estany des peix va néixer l'any 1996 amb l'objectiu de defensar els drets dels usuaris recreatius de s'estany.

Després d'alguns anys de molt poca activitat, han convocat una assemblea extraordinària per aquest dissabte, 8 de març a l'escola municipal de vela de la Savina a les 18:30 hores.

En l'assemblea només podran participar els socis actuals i es proposarà un canvi de junta directiva, la modificació dels estatuts i canvis de domicili social i de denominació, entre altres assumptes.

L'Armada Espanyola ha interceptat recentment en aigües pròximes a les Pitiüses a la fragata russa Almirall Golovko, equipada amb míssils hipersònics. Aquest és el sisè vaixell de guerra rus localitzat en l'arxipèlag balear es dirigia cap al Mediterrani Oriental, on Rússia manté la base de Tartús.
La presència de vaixells de guerra russos en aigües del Mediterrani Occidental ha augmentat des de l'inici del conflicte a Ucraïna i el tancament de l'estret del Bòsfor per part de Turquia el febrer de 2022. Des de llavors, l'OTAN, amb la col·laboració de l'Armada Espanyola, ha intensificat la vigilància d'aquestes embarcacions a la regió.
L'Almirall Golovko és una fragata d'última generació de l'Armada Russa, pertanyent a la classe Almirall Gorshkov. Està equipada amb míssils hipersònics, capaços d'aconseguir velocitats que superen diverses vegades la del so, la qual cosa representa una amenaça significativa per a qualsevol sistema de defensa. ​
En detectar la presència de la fragata russa en aigües sota responsabilitat espanyola, l'Armada va activar els seus protocols de vigilància i seguiment. Una fragata espanyola va localitzar i va interceptar a l'Almirall Golovko al sud d'Eivissa, escortant-la fins que va abandonar la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) espanyola a la seva frontera amb Portugal. Posteriorment, la responsabilitat del seguiment va ser transferida a un vaixell de la Marina portuguesa. ​
Aquest tipus de fragates forma part de l'esforç de modernització de l'Armada Russa, amb l'objectiu de projectar poder al Mediterrani i l'Atlàntic. El seu desplegament prop d'Eivissa i en altres zones estratègiques del Mediterrani reforça la presència naval russa i suposa un desafiament per a l'OTAN i els seus aliats.

Educació oferirà 573 places en les oposicions a docent per a enguany. La primera prova se celebrarà el 14 de juny i a més Formentera tindrà per primera volta un concurs propi i no anirà lligat al de l'illa d'Eivissa. El procés s'aprovarà el pròxim 11 de març a la mesa sectorial d'Educació.

Segons la conselleria, el gruix de les places (351) seran per a professors de secundària i 150 per a mestres.

Les especialitats amb més places ofertes són llengua i literatura catalana i castellana així com matemàtiques. Cal recordar que, de manera paral·lela a aquest concurs, està oberta la convocatòria de funcionaris docents a la qual s'han apuntat ja 6.685 persones. L'objectiu és garantir llistes més equitatives i adaptades a la realitat del sistema educatiu balear.