El Govern balear ha presentat un document que recull un conjunt de mesures de caràcter autonòmic per pal·liar la situació creada a les Illes Balears arran de la fallida del majorista Thomas Cook i que complementaran les iniciatives que es desenvolupin a nivell estatal en el pla de xoc del Ministeri del ram. La bateria de polítiques autonòmiques ha estat consensuada i presentada al Consolat de Mar entre el Govern, els quatre Consells insulars i els agents econòmics i socials, i recull actuacions en quatre eixos: el laboral, l’empresarial, la connectivitat entre les illes i amb l’exterior i la promoció turística. La presidenta Armengol ha explicat que el principal objectiu ha estat “actuar amb celeritat” per tal de “tenir cura dels treballadors i treballadores que ara mateix pateixen una incertesa absoluta sobre el seu futur”. Per això ha remarcat que durant els darrers dies “s’ha tornat a demostrar que des de la unitat i el diàleg és la millor de solucionar problemes tan importants com aquest”. Mesures laborals Una de les principals mesures que es posaran en marxa s’inclou dins l’eix laboral i consisteix en la creació d’una línia d’ajudes de 500 euros mensuals fins a un màxim de quatre mesos per a aquelles persones treballadores de Thomas Cook que, davant la situació concursal de l’empresa, ni cobren el seu salari ni poden sol·licitar la prestació per atur. Així mateix, s’estableix un programa d’incentius econòmics per fomentar la recol·locació destinat a empreses que contractin persones provinents de Thomas Cook. La presidenta també ha recordat l’habilitació d’una línia telefònica d’atenció directa a treballadores i treballadors afectats que gestionarà el Servei d’Ocupació de les Illes Balears i que anirà acompanyada d’un pla de suport on s’oferiran serveis d’orientació a dos punts específics d’atenció: l’oficina del SOIB de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears i la seu de Thomas Cook a Palma. Liquiditat de les empreses A través de la Societat de Garantia Recíproca ISBA, el Govern obrirà una línia de crèditde fins a 10 milions d’euros a interès zero per a aquelles empreses que hagin patit un impacte en la seva liquiditat per la fallida del turoperador britànic. El Govern també bonificarà l’Impost del Turisme Sostenible del tercer trimestre de l’any per afavorir la liquiditat de les empreses afectades. Aquesta bonificació serà del 100% sobre la quota tributària íntegra,i correspondrà exclusivament a  l’estada dels turistes provinents de Thomas Cook en el període juliol-setembre. Només serà aplicable a aquells establiments turístics amb clientela afectada directament per Thomas Cook, i queden fora els hotels del propi turoperador. Connectivitat D’altra banda, es desplegarà un programa de turisme social per fomentar la mobilitat entre residents de les Balears, orientat a persones majors de 55 anys, joves de rendes baixes i col·lectius vulnerables. Així mateix, s’impulsaran campanyes de comarketing realitzades per l’AETIB que permetin consolidar rutes aèries ja existents, fomentar connexions de substitució de les línies que es puguin perdre i obrir nous enllaços a mercats estratègics. Promoció dels Consells Durant la reunió d’avui també s’ha tractat que els Consells Insulars establiran plans de xoc per fer front a la reducció de l’arribada de turistes. Les competències en matèria de promoció estan en mà dels consells insulars i són aquestes institucions les que desenvoluparan les estratègies corresponents.

Aquesta nit (22.15 h) el programa "Bona Nit Pitiüses" de la Televisió d'Eivissa i Formentera estarà dedicat a Formentera. En la seva primera part entrevistaran a la Presidenta del Consell Insular, Alejandra Ferrer. La segona part del programa serà per al debat amb un representant de Gent Per Formentera, Rafa Ramírez del PSOE i Llorenç Córdoba de Sa Unió. Es farà balanç dels tres primers mesos de la nova legislatura amb el pacte de govern GxF-PSOE, de la temporada turística que toca al seu final, de la campanya de control d'accés de vehicles i del decret de transport marítim.

Els turistes que van visitar Eivissa i Formentera a l'agost van gastar 713 milions d'euros, la qual cosa representa una pujada de l'1,7% en comparació amb el mateix mes del passat any. Quant a la despesa mitjana per turista va ser de 1.203 euros a Eivissa i Formentera, mentre que la despesa diària va ser de 176,2 euros, el més alt de tot l'arxipèlag, amb un increment anual del 2,5%. Les Pitiüses van registrar el 22,5% de la despesa total dels turistes a Balears a l'agost. Són dades que ha fet públics l'Institut d'Estadística de Balears, en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística. De gener a agost, els turistes han deixat a Eivissa i Formentera 2.348 milions d'euros. Una xifra pràcticament idèntica a la de 2.018. La pujada és del 0,03%. D'altra banda es van comptabilitzar una mica més de quatre milions de pernoctacions, amb una lleugera caiguda del 0,7%. Quant a l'estada mitjana, va anar de 7,4 dies en el cas dels turistes espanyols i de 6,7 en el mercat internacional.

El ple del Parlament d'aquest dimarts ha tornat a sevir perquè la diputada de Formentera hagi tornat a exigir la barca de primera i de darrera hora. El Conseller Marc Pons no s'ha emparaulat en cap de les altres mesures exigides per Sílvia Tur en el marc del Decret de Transport Marítim. La diputada ha demanat que «d'una vegada per totes es puguin abordar d'una manera àmplia les conseqüències a àmbit ambiental, de serveis, i d'imatge turística» de la manca de regulació i desenvolupament de la Llei de Transport Marítim aprovada el 2010 i que encara espera un decret «gairebé 10 anys després» i ha demanat que, en cas de conflicte, primin els interessos dels ciutadans i no els de les navilieres o altres actors. Com en altres ocasions, en la seva interpel·lació al Govern, Sílvia Tur ha reclamat un ventall ampli d'horaris al llarg de tot l'any; la reducció del nombre de sortides simultànies «perquè l'impacte de fins a tres i quatre sortides a la vegada per part de les diferents companyies provoca una saturació de l'espai portuari innecessària»; un transport marítim accessible i de baix impacte pel que fa al consum energètic; i la regulació de l'oferta d'excursions marítimes, de forma que aquesta activitat es faci amb respecte màxim per l'entorn. Dificultats per aprovar el decret El Conseller Marc Pons ha manifestat les dificultats per aprovar el decret "perquè les necessitats de cadascuna de les illes i dels sectors no són coincidents". A més, ha dit que la jurisdicció espanyola i europea, compliquen la situació, a més de la quarantena d'al·legacions presentades a l'esborrany del Decret. Pons també ha manifestat que encara no s'han pogut reunir amb tots els implicats.