Opinió: "Que fàcil és donar suport a Formentera fins que toca votar", per Llorenç Córdoba

“La reforma és a un pas i ja no hi ha marge per a ambigüitats: el vot dirà qui està amb Formentera i qui només ho diu”

“Formentera fa anys que sent que sí, que té raó, que aquesta reivindicació és justa i que ja toca atendre-la. El problema és que massa vegades tot ha acabat aquí. Per això, el moment que ara s’obre al Congrés no admet més retòrica ni més escapatòries. Ja no estem en la fase de les bones paraules. Som en la fase del vot.

La reforma constitucional perquè Formentera tingui senador propi i perquè Eivissa tingui també el seu respon a una lògica institucional difícil de discutir. Eivissa i Formentera són administrativament independents, tenen institucions pròpies i responen a interessos insulars propis. El que és estrany no és la reforma. El que és estrany és que hagi trigat tant.

Aquesta reivindicació ve de lluny. Fa diverses legislatures que intenta obrir-se camí i, per primera vegada, és realment a prop. El Congrés ja ha fet passos importants i ha deixat la reforma a les portes de la votació decisiva. Hem arribat més lluny que mai. I precisament per això seria imperdonable que aquest moment es tornés a diluir en el soroll de sempre.

Durant aquesta legislatura hi ha hagut una feina sostinguda perquè aquesta qüestió no tornés a quedar en un calaix, i aquesta feina l’he impulsada personalment des de l’àmbit institucional i parlamentari. El compromís va quedar incorporat al pacte d’investidura signat amb el PP i, fins i tot abans que a Madrid se n’activés formalment la tramitació, aquesta reivindicació ja s’havia portat al Parlament mitjançant preguntes i iniciatives que vaig promoure, que es van debatre, es van votar i van ser aprovades en Ple. No hem arribat fins aquí ni per inèrcia ni per casualitat. Hi hem arribat per insistència, per convicció i per una feina política i institucional mantinguda en el temps.

I ara toca el que és important. En els darrers dies ja hem vist massa tendència a convertir aquesta reforma en una arma llancívola entre partits. Aquest enfocament no serveix. Formentera no necessita més titulars creuats. Necessita vots favorables.

Ara és quan els dos grans partits nacionals hauran de demostrar amb fets què pesa més per a ells: si Formentera i la seva gent, o els seus interessos de partit; si el compromís amb la realitat insular, o la comoditat de l’ambigüitat; si estan disposats a fer el que toca, o si tornaran a amagar-se darrere de càlculs que aquí cada vegada entén menys gent.

I convé dir-ho clar: la majoria de ciutadans de Formentera, votin el que votin, no entendrien cap altra sortida que no fos el suport dels grans partits estatals a una reivindicació tan bàsica com aquesta. No som davant d’una discussió extravagant ni davant d’una disputa ideològica. Parlem de representació, de respecte institucional i de sentit comú. Qualsevol que conegui mínimament la realitat d’aquestes illes entén sense dificultat que aquesta correcció ja no admet més ajornaments.

A més, hi ha una qüestió de fons que fa encara més difícil justificar qualsevol bloqueig. El mateix article 69.3 de la Constitució estableix que, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’elles, amb Cabildo o Consell Insular, constitueix una circumscripció a l’efecte de l’elecció de senadors. Des del moment en què Formentera va passar a tenir Consell Insular propi, ja existia una base constitucional clara per sostenir que havia de comptar també amb circumscripció pròpia. El que ha passat durant tots aquests anys és que aquesta lògica general del mateix article convivia amb una menció específica a “Ibiza-Formentera” que mai no es va actualitzar. Això és, precisament, el que ara es corregeix: no s’està inventant res estrany ni concedint res excepcional, sinó ajustant finalment el text constitucional per eliminar una contradicció que arrossega des de 2007 i adaptar-lo a la realitat institucional de Formentera.

Per això, el debat ja no és si aquesta reforma s’entén. S’entén perfectament. El debat és qui vol assumir el cost de votar-hi en contra, d’abstenir-se o de tornar a ajornar una decisió que ja no admet excuses raonables. I també és el joc polític que alguns vulguin fer amb les esmenes que s’han presentat fins ara, vinguin d’un costat o de l’altre. Tant és. Si les esmenes serveixen per millorar tècnicament el text, seran útils. Però si s’utilitzen per embolicar, retardar o convertir una reivindicació justa en una partida partidista, també quedarà clar davant de tothom.

Aquí ja no val amagar-se. No val dir una cosa a les Illes Balears i fer-ne una altra a Madrid. No val aparentar comprensió mentre es guanya temps amb maniobres que ningú a Formentera entén ni comparteix. Ha arribat un punt en què votar a favor hauria de ser el normal. El que necessitaria explicació és qualsevol altra cosa.

Hem recorregut un camí llarg per arribar fins aquí. S’ha fet molta feina, s’ha insistit molt i s’ha defensat aquesta qüestió quan era fàcil ignorar-la, ajornar-la o donar-la per impossible. Per això seria molt difícil d’explicar que, justament ara que som tan a prop, tot es tornés a frenar per interessos que no tenen res a veure amb Formentera.

El dijous ja no valdran les paraules.

El dijous comptarà el vot.

I amb aquest vot, cadascú deixarà clar si està realment amb Formentera o si, una vegada més, considera que altres prioritats van per davant”.

Llorenç Córdoba Marí, diputat per Formentera al Parlament Balear i Conseller no adscrit al Consell de Formentera.

Articles d’opinió: Per a publicar un article d’opinió adreceu un correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., fent-nos arribar el text de l’article i el vostre nom complet i número de DNI i un telèfon a on contactar-vos. Els comentaris d’Opinió són responsabilitat del signant de l’article i Formentera Ràdio podrà evitar alguna part del text, de forma consensuada amb l’autor, en cas que vulneri els drets fonamentals de les persones.

S’obre el termini per sol·licitar plaça a les escoletes de Formentera per al curs vinent

El pròxim dilluns 13 d’abril s’obrirà el període de sol·licitud de places per al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) a les escoletes del Consell de Formentera, La Miranda i Sant Ferran, per al curs 2026-2027. El termini de presentació de sol·licituds romandrà obert fins al 21 d’abril.

Amb motiu de l’inici del procés d’escolarització, els centres han organitzat jornades de portes obertes perquè les famílies puguin conèixer les instal·lacions i el projecte educatiu de les escoletes. Les visites tendran lloc el 14 d’abril a l’Escoleta La Miranda (de 15.30 h a 16.30 h) i el 15 d’abril a l’Escoleta Sant Ferran (de 16.00 h a 17.00 h).

Les sol·licituds s’han de tramitar telemàticament a través del portal d’escolarització del Govern de les Illes Balears. Com a novetat d’aquest procés, les famílies amb naixement previst abans de l’1 de gener de 2027 podran presentar la sol·licitud per a infants encara no nascuts, sempre que s’hi adjunti un informe mèdic que acrediti la data prevista de naixement. Un cop feta la sol·licitud, s'ha de portar a l'Escoleta La Miranda la documentació requerida. És necessari demanar cita prèvia al 971 323 415.

Les famílies també poden obtenir informació o suport durant el procés a través del correu electrònic escoleta@conselldeformentera.cat  (de 7.30 h a 13.30 h) o als telèfons 971 323 415 (La Miranda) i 673 615 130 (Sant Ferran).

Expectació davant la votació per la reforma constitucional pel senador de Formentera

Aquest dijous el Congrés dels Diputats decidirà si Formentera aconsegueix fer el seu primer pas per tenir el seu senador propi, després de l'acceptació de la tramitació el passat febrer.

Segons consta a l'ordre del dia del Ple que se celebrarà a partir de les 9.00 hores, la reforma de l'article de la Constitució es troba al segon punt.  La proposta planteja una modificació de l'article 69.3 de la Carta Magna per atendre la reivindicació històrica de l'illa i posar fi a la circumscripció electoral conjunta que Formentera manté amb Eivissa a les eleccions al Senat.

Perquè una reforma constitucional sigui aprovada definitivament, Espanya exigeix majories reforçades de tres cinquenes tant al Congrés com al Senat, un llindar alt que obliga a buscar acords amplis entre partits. Si aconsegueix passar aquesta primera votació, després serà el torn del Senat, que pot introduir esmenes. Tot i això, en cas de desacord persistent, es pot conformar una comissió mixta per consensuar un text únic que torni a ser votat en les dues cambres.

L'objectiu de la reforma és acabar amb l'actual agrupació electoral “Eivissa-Formentera” prevista a la Constitució del 1978, que estableix un únic senador per a les dues illes. El text justifica la reforma en l'evolució institucional de l'illa, que ha passat de dependre administrativament d'Eivissa a comptar amb el Consell Insular des del 2007. Aquest canvi va suposar “la fi de l'agrupació d'illes Eivissa-Formentera”, segons recull l'exposició de motius. A més, se subratlla que la demanda de representació pròpia al Senat ha estat reiterada de forma unànime durant anys per les institucions de Formentera. Entre altres fites, el document recorda que l'Ajuntament ja va manifestar el 2004 la voluntat que l'illa pogués triar un senador propi i va sol·licitar modificar la Constitució.

El text defensa que la reforma respon a criteris de justícia i igualtat territorial. S'argumenta que Formentera ha superat en població altres illes que sí que compten amb senador propi, com El Hierro, cosa que elimina qualsevol justificació prèvia per a la seva exclusió. Així mateix, es considera que la modificació permetrà reconèixer de manera efectiva la singularitat de l'illa i la seva identitat política pròpia, garantint-ne la presència directa a la Cambra de representació territorial.

Imatge: Rafa Ramírez (PSOE) prenent posessió com a senador

Enric Majoral, Premi Nacional d'Artesania 2025 de la Generalitat

L'artesà que es va instal·lar fa 52 anys a Formentera i va convertir en joia la posidònia oceànica, ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Artesania 2025, concedit per la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda del Departament d'Empresa i Treball.

El jurat argumenta que Majoral és mereixedor del guardó "per la seva brillant i excepcional trajectòria artística, amb una activitat pionera en la creació de joieria contemporània mitjançant nous conceptes i experimentacions que obre noves possibilitats d'expressió, que l’ha convertit en una referència al sector, reconegut internacionalment". El guardó a Enric Majoral serà lliurat pel president del Govern de la Generalitat Catalunya, Salvador Illa, avui dimecres a les 17:00 hores, al Palau de la Generalitat.

Enric Majoral, nascut a Sabadell el 1949, és un joier d'ofici, artesà i artista d’avantguarda amb 50 anys de trajectòria professional i pioner de la joieria contemporània. És creador de formes simbòliques, naturals i ètniques, inspirades en les arrels culturals mediterrànies. Es va instal·lar a Formentera l'any 1973 i es va introduir de ple i de forma autodidacta a l'ofici de l'orfebreria.

Majoral assoleix la maduresa artística i creativa i la consolidació de la marca Majoral als anys 90 com una de les propostes més sòlides, originals i independents dins del món de la joieria d'autor, amb peces úniques i col·leccions modernes. Ha contribuït tant a socialitzar la joieria com a fer-la evolucionar en les formes i els conceptes, avançant més enllà de l'estètica clàssica i obrint-se a dissenys innovadors, materials i acabats.

El 2004 obté la Carta de Mestre Artesà de la Generalitat de Catalunya i el 2007 rep el Premi Nacional d'Artesania del Ministeri d'Indústria. El 2008, el Museu d'Arts i Disseny de Nova York incorpora a la seva col·lecció permanent dues peces de la sèrie “joies de arena”. El 2019, el Govern de les Illes Balears el guardona amb el Premi Ramon Llull.

Més de 200 exposicions realitzades a Catalunya, Alemanya, el Japó i els Estats Units avalen la seva aportació d'innovació i dinamització al sector, participant a taules rodones, organismes institucionals i escoles. Ha estat també pioner en l'aposta per la sostenibilitat i l'ètica al sector, tant a l'origen de les matèries primeres com a l'economia del bé comú.

Els menors de 18 anys de Formentera i Eivissa podran fer servir gratuïtament l'autobús de les dues illes

Els presidents dels Consells insulars d'Eivissa i de Formentera, Vicent Marí i Óscar Portas, han acordat la gratuïtat del servei d'autobús per als menors de 18 anys a les dues illes. A més, els estudiants d'una illa amb residència a l'altra també podran beneficiar-se d'aquesta bonificació. Per exemple, un estudiant resident a Formentera que estudiï en un centre d'educació a Eivissa, o a l'inrevés, podrà gaudir de la gratuïtat del servei d'autobús a les dues illes.

És una de les novetats abordades a la reunió bilateral entre les dues institucions en què ha participat, a més dels dos presidents, la vicepresidenta segona del Consell d'Eivissa, Sara Ramon i els vicepresidents del Consell de Formentera, Verònica Castelló, Javier Serra i Hugo Martínez, i que han expressat la seva intenció de poder signar enguany un conveni.

En matèria de Mobilitat, tots dos consells van abordar el funcionament dels sistemes de limitació de vehicles, Eivissa Circular i Formentera.eco, constatant que durant l'any anterior “va existir manca de civisme en algunes persones que han reservat tota la quota a les dues illes, esgotant-la, encara que després no se'n fes ús, creant problemes per a qui realment ho necessitava”. En aquest sentit, el president del Consell d'Eivissa recorda que la Llei de regulació de vehicles a l'illa d'Eivissa preveu nombroses excepcions, com les laborals, que no necessiten disposar de quota i que, a més, aquest any, en el cas dels vehicles que arriben de Formentera, no se'ls comptarà dins de la regulació el dia que entren ni el que surten de l'illa desplaçar-se a Eivissa. El president Marí ha demanat que aquestes facilitats “es puguin preveure en propers anys a l'illa de Formentera.

Pàgina 10 de 426