Verderols i raors pescats il·legalment a la Reserva Marina dels Freus


Inspectors i guardapesques del Servei de Recursos Marins, dependent de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, han interposat, en el que portem de 2020, un total de 15 denúncies per capturar verderols i raors fora de la temporada de pesca. En tots els casos, les captures han estat decomissades i donades a centres benèfics o destruïdes in situ. La majoria de les actes d'infracció aixecades per la captura de verderols s'han produït en la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera, encara que també s'han produït captures il·legals a la resta de reserves marines de Balears. Entre els motius de les denúncies, es troben l'incompliment de la talla mínima exigida, la pesca durant la temporada de veda o en zones no permeses. Quant a les denúncies relatives a les captures de raors, la causa majoritària d'aquestes és haver pescat en zones on no està permès. La Direcció General de Pesca i Medi Marí és l'encarregada de tramitar aquestes denúncies. Segons la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, pescar fora de les zones permeses o fora de temporada es considera una infracció greu i es pot sancionar amb fins a 30.000 euros.

Un veler rescata a una tortuga a Punta Gavina


Un nou rescat de tortuga en aigües de Formentera, en aquest cas per part dels ocupants d'un veler que van trobar l'animal atrapat en un embolic de xarxes de pesca. Els ocupants del veler xàrter, Luziana amb seu a La Savina, gaudien d'un dia de navegació plàcida, desplaçant-se de Cala Saona a ses Illetes, quan a l'altura de Punta Gavina es van adonar que una tortuga caretta tenia problemes en estar atrapada. Com explica el patró de l'embarcació, Javier S. Guijaldo "la tortuga tenia moltes dificultats per poder nedar, ja que estava envoltada de xarxes i dues botelles de plastic". Una embarcació del Centre d'Immersió Vell Marí va portar a la tortuga al Port i seguidament a la Clínica Veterinària Formentera a on va ser atesa de les ferides que li havien provocat les xarxes en les seves aletes anteriors. Molt probablement una d'elles haurà de ser amputada, però segons el veterinari, això no significarà massa problema per a l'animal. L'endemà els agents de Medi Ambient van traslladar a la tortuga a la Fundació Palma Aquàrium per recuperar-se de les lesions i poder ser alliberada de nou a la mar. Avisar al 112 En cas de trobar-nos amb un animal ferit, hem de cridar al 112, que s'encarregaran del seu rescat i sobretot no intentar arrencar els hams, xarxes o qualsevol objecte enganxat, ja que es pot empitjorar la ferida o escampar una infecció.

Rècord de flamencs al Parc Natural de Ses Salines


L'equip tècnic del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera ha comptabilitzat, durant el setembre, 1.015 exemplars de flamencs (Phoenicopterus roseus) als estanys de les salines d'Eivissa. Aquest recompte s'ha convertit així en el més alt des que es van començar a registrar les poblacions d'aquesta au a l'espai natural protegit, el 1988. És a les Pitiüses, sobretot als estanys d'es Cavallet i ses Salines, on es concentra gran part de la població d'aquesta espècie, la més abundant de les Illes Balears. La població hivernant d'aquesta au a les Balears, catalogada com d'interès especial en el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades i inclosa al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, representa el 2% del total dels exemplars a l'Estat. La concentració més gran d'exemplars es troba, a les zones humides de la Mediterrània, a finals d'estiu, després de l'època de nidificació. Tot i que al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera el flamenc és una au molt abundant, ni en aquest espai natural ni en altres de les Balears arriben a nidificar. Els flamencs són animals filtradors i amb el bec comprimeixen i pressionen l'aigua per retenir-hi el contingut, que normalment són invertebrats aquàtics com l'Artèmia salina, i algues fito planctòniques, les responsables de la coloració rosa del plomatge dels exemplars adults.

Comença el tractament contra la processionària del pi


El Servei de Sanitat Forestal de la conselleria de Medi Ambient i Territori té previst iniciar, aquest proper dimecres, la primera jornada de tractament aeri contra la processionària del pi, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. Tal com es va explicar en la xerrada informativa telemàtica celebrada el passat 29 de setembre, enguany, s’aplicarà, per quart any consecutiu, tractament aeri sobre una superfície aproximada de 1600 ha. En aquesta primera jornada prevista, s’aplicarà el tractament aeri a la part oest de l’illa. El producte fitosanitari que s’aplicarà serà el mateix que en campanyes anteriors: Bacillus thuringiensis varietat kurstaki. Es tracta d’un producte de tipus biològic, un bacteri que es troba de manera natural en el sòl i en les plantes. Només pot romandre uns pocs dies sobre les fulles ja que es degrada ràpidament per efecte dels raigs ultraviolats. No afecta a les abelles i pot ser utilitzat en agricultura ecològica. D’aquesta manera, la conselleria de Medi Ambient i Territori compleix el compromís assolit amb el ple del Consell de Formentera que, el 2016, va aprovar la petició a l’ens competent (en aquest cas, el Servei de Sanitat Forestal) per executar un Pla d’actuació que incloïa la previsió d’aplicar aquest tipus d’actuació durant quatre campanyes consecutives (2017-2020). Els interessats que requereixin més informació poden consultar la pàgina web http://sanitatforestal.caib.es o telefonar al telèfon gratuït del Punt d’Informació Ambiental (PIA): 900 15 16 17. També es pot cridar al Consell de Formentera al 971321210 - Ext. 1. Nova secció a Formentera Ràdio Aquest dimecres comencem una nova secció dedicada al medi ambient amb la nostra dona del temps, Eva Gerez que justament ens parlarà de la processionària del pi.

El servei de vigilància de la Posidònia fa més de 36 mil actuacions a Formentera


A Formentera, les cinc embarcacions del Servei han dut a terme 36.473 actuacions, 766 de les quals correspondrien a informacions i 154 a assessorament. Un total de 35.332 embarcacions han estat comprovades, de les quals se n'han mogut 221. En el conjunt de l'arxipèlag el servei ha dut a terme, durant aquesta temporada, un total de 93.207 actuacions. Del conjunt d’aquestes actuacions, 7.745 corresponen a aquelles embarcacions que han estat informades pel servei; 6.467 a les assessorades, és a dir, a les que han contactat directament per saber si anaven a fondejar correctament o no; i 73.301 a comprovació del fondeig, de les quals se n’han hagut de moure 5.694, és a dir, un 7, 8 % de les que s’han comprovat. Enguany, el servei de vigilància de posidònia va començar a totes les illes el primer de juny i ha finalitzat el 30 de setembre. És la quarta temporada en què aquest servei es posa en marxa amb 15 embarcacions dedicades únicament a la vigilància de la posidònia. A aquestes, cal sumar-hi les embarcacions de suport de les reserves marines, dels espais naturals protegits, de la Guàrdia Civil i els agents de medi ambient. Enguany, el Servei ha comptat amb el suport de 14 unitats ROV submergibles adquirits per Red Eléctrica Española (REE) i cedits la Conselleria de Medi Ambient i Territori, el que ha permès controlar amb més precisió els fondejos. Per adaptar-se a les mesures de seguretat sanitària per la COVID-19, en comptes de repartir fulletons, el personal del Servei ha informat a partir de codis QR.

Pàgina 28 de 40